{578b} March avangalista, alet de Déu e fillol de sent Pera per babtisma, e dexeble en la paraula de Déu, prevera dells jueus, dell linatge de Leví, convertit, escriví l’avangeli dell linatge de Jesucrist parlant d’ell.
Car al comensament parla de lla profasia de lla veu qui cridava al dasert, ço és, Johan fill de Zaquaries, misatgé de Déu, mostrant … ll’avangeli] Referència als evangelis de Mateu i Lluc, que narren la concepció de Jesucrist per obra de l’Esperit Sant.mostrant la incarnació de Jesucrist per lo consabiment dell Sant Sperit al comensament de ll’avangeli,] per so que aquell qui legirà conega lo comensament de lla encarnació de Jesucrist.
Puys escriví l’avangeli e comensament del babtisma de Jesucrist,] e no parla de lla [*] molt, de lla qual los altras parlàran, ans parla primerament del dejuni del desert, e com lo demoni lo temptà ab les bèsties, e los àngels] li administràvan. Escriviren tot breument per nós a ensenyar] És a dir ‘per ensenyar-nos’; vegeu Introducció.per nós a ensenyar] pus laugerament.
E racompta la història de lla sua vida que ell sa tallà lo polço per tal que hom lo gitàs de ll’ofici de pravera; mas nostra Senyor, guardant la sua fe, li rastaurà so que havia perdut, car ell racobrà lo polze, e fonch puys] bisba d’Alaxandria.
E per ço cové encercar e antendra per orda les sues paraulles {578c} de l’avangeli e de lla sua doctrina, e de entendra la natura divina encarnada en lo cors de Jesucrist. E com serà trobat, volem] que hom ho antena, e axí que hajam guardó de nostra trabal confortant-nos, «car aquell … creximent»] Citació aproximada, en el text llatí i en les tres versions catalanes, de 1Co 3,7.«car aquell qui planta e qui rega una era] fa, mas Déu és aquell qui dóna creximent».]
1 É aquest [lo començament de l’]evangeli de Jesucrist, Fill de Déu, 2 axí com és scrit en Ysaÿas profeta dién:
«Veus que yo] D’acord amb c, com en M i Pal.yo] tramet lo meu àngel davant la tua cara, qui andresarà la mia via davant tu] D’acord amb c, com en M i Pal.davant tu.]
3 »Una veu cridarà al dasert: Aparallats la via dell Senyor, dretes] fets les vies d’ell.»
4 Fon Johan en lo dasert batejant e praïcant babtisma de panitència en ramisió de pacats. 5 E axían a ell tots aquells de lla regió de Judea e de Jerusalem, e batejava’lls en flum Jordà, e confasàvan lurs pacats.
6 E Johan era vestit de pèlls de camells, e sint entorn los lombres] ‘Lloms’; vegeu Glossari.lombres] de coreja de cuyro, e manjava] lagosta e mel salvatge.
–Pus fort de mi vendrà aprés de {578d} mi, del] quall yo no són … sabates] Traducció lliure i idiomàtica.yo no són digna de descalsar-li les sabates.] 8 Jo us batex en aygua, e ell vos batejarà dell Sant Sparit.
9 E fonch fet en aquell temps que vench Jesús de Netzeret, ciutat de Galilea, e fonch batejat en flum Jordà per Johan.
10 E tantost que axí de lla aygua, viu lo cel ubert] Com M, difereix de c (que no té aquí el suport de cap manuscrit).cel ubert,] e lo Sant Sperit] D’acord amb Z.Sant Sperit] davallà sobra ell en forma de] Interpretació de tamquam (‘com’), com en M i Pal.en forma de] coloma [*]. 11 E fonch feta una veu en lo cel] M i Pal tradueixen amb més precisió la corresponent preposició llatina (de caelis).en lo cel] dient:
–Tu est mon Fill amat e plasent.
12 E mantinent lo manà lo Sant Sparit en lo dasert, 13 e fon aquí dejunant xlª dies e xl nits. E lo dimoni] Traducció de Satana com en M.dimoni] lo temptà, e aquí stava entre les bèsties, e los àngels li administràvan.
14 E puys que Johan fonch ancarserrat, vench Jesús en Galilea, e preÿcava la peraula de Déu] Explicació popular del llatí (‘evangeli del Regne de Déu’), com en M.la peraula de Déu] 15 e deya:
Lo temps... celestial de Déu] Dues frases paral∙leles són integrades en una de sola. Vegeu igualment M; semblantment 1,3 M.–Lo temps és vangut dell Regna celestial de Déu.] Fets panitència e craets lo evangeli de Déu.
16 E anant Jesús prés la mar de Galilea, viu Simon e Andreu son frare qui matían lo ret en la mar, car éran pescadors. 17 E dix a ells Jesús:
–Vanits e sagits-me, e faré-us pescadors d’hòmens.
18 E ells tantost lavàran] Possible confusió amb laxàran.lavàran] la ret e saguíran-lo.
19 Anant un poch, viu Johan e Jàmech] Sobre la forma d’aquest nom en P, vegeu Introducció.Jàmech,] fills de Sabadeu, en la naveta component lo fillat, 20 e tantost los apellà. E laxàran lur para Zabadeu en la naveta e ab los logaters] Com en M i en Pal, en el sentit d’ ‘assalariats’.logaters,] e saguíran Jesús.
21 E antràran en Cafarneú, e mantinent en lo disapta entrà en lur sinagoga ansenyant a ells. 22 E tots éran {579a} maravellats de lla sua doctrina, car ell era ansenyant] a ells axí com a poderós, no pas axí com los savis de lla lur Ley] Com en M, paràfrasi del terme escribes. Semblantment en la «Bible du xiiie siècle»: «sages de lor loi» (Sneddon, II, 103) i en la versió occitana del «Fragment del Puget»: «savis de lur ley» (Meyer, «Fragment», 434). savis de lla lur Ley.]
23 E era en la sinagoga de aquells un home endamoniat, e cridava 24 dient:
–Què has tu a fer de nós, Jesús de Netzeret? Est vangut per dalir] En el sentit de ‘destruir’ que té el verb delir en català antic (vegeu també M).dalir-nos!] Yo sé que tu est Sant de Déu!]
26 E lo damoni] Traducció popular del llatí spriritus inmundus (‘esperit impur’) com en M.damoni] turmentà-lo, e exí d’aquell homa cridant. 27 E tots fóran maravellats, e anàran de un en altra dient:
–Què serà açò? Quina doctrina és aquesta novella? Car ell ha poder de manar alls dimonis, e ells obaèxan a ell.
28 E la sua nomenada s’astania e s’escampà per tota Galilea.
29 E com fonch axit] Com Pal, en singular, d’acord amb alguns manuscrits de la Vulgata.fonch axit] de lla sinagoga, vanguéran en la casa de Simon, e ab Andreu e ab Jaume e ab Johan per menjar] Afegitó provinent, potser, de la glossa.per menjar.] 30 E la sogra de Pera geya malalta de febra, e mantinent li ho diguéran. 31 E vench Jesús, e lavà-la per la mà, e mantinent la lexà] la febra, e adminastrà a ells.
32 E al vespra, quant lo sol fonch declinat, li presentàran tots los malalts e endimoniats. 33 E tots aquells de lla ciutat éran ajustats davant lo portal] Potser interpreta que es tracta de la porta de la ciutat.portal,] 34 e guarí’lls de diverses malalties. E de molts andamoniats gitava los dimonis] Traducció amplificada; vegeu també M.de molts andamoniats gitava los dimonis,] e no lexava parllar los dimonis, car ells lo] conaxían.
35 E lavà’s matí, e axí-sa’n e anà-sa’n al dasert, e aquí ahorava.
36 Saguí-lo Simon e aquells qui éran ab ell, 37 e com lo haguéran trobat, diguéran-li:
–Totes les {579b} gents ta damànan.
–Anem per les viletas] Ús del diminutiu com en naveta (v. 19).viletas] e per les ciutats qui són entorn de nós, e praÿcaré-hi,] car per asò són vangut.
39 E ere] praÿcant per les sinagoges d’ells. E en tota Galilea gitava los demonis dells hòmens.
40 Vench a ell un hom lebrós [*], e agenolà’s dient] P i M s’aparten de c, que té dixit ei; vegeu, en canvi, Pal.dient:]
–Si tu volls, tu∙m pots mundar] En català antic, ‘netejar’, ‘purificar’.mundar.]
41 E Jesús, havent pietat d’ell, stès la sua] mà, e tocà’l un poch e dix-li:
42 E mantinent que ho hach dit, fonch mundat de lla labrosia. 43 Com fonch mundat, mantinent na tramès aquell 44 e dix-li:
–Veges, no ho] digues a nangú; mas vé e mostre’t al príncep dells preveres, he ofir per la tua mundació so que Moysès manà per testimoni en Israell] Explicitació del llatí illis.en Israell.]
45 E com ell fonch axit, l’home comensà a preÿcar e a divullgar lo miracle, enaxí que Jesús no podia entrar en la ciutat, ans li covania] Afegitó propi de P i M.li covania] star dafores en lo desert, e aquí se ajustàran gens de totes parts.