Cap

De Johan Batista, e del batisme de Jesu­crist, e del dejuni, e de l’en­de­moniat, e de la sogra de Pere, e del lebrós. Primo capitulo

Del paralítich, e de Matheu, e de les espi­gues. ii capitulo

De l’hom de la mà secca, e com pugà en la naveta, e com lo demanava sa mare, e dels xii que tramès. iiiº capitulo

Com pujà altra veu] És a dir, ‘vegada’; vegeu Glossari.veu en la nau, e de la sement, e del gra de la mustalla, e del vent que cessà. iiiiº capitulo

{33v} De l’endemoniat, e de la fembra del sanchflux, e de la filla de Jay­rus. capitulo

Com tramès los dexebles, e del dego­lla­ment de sant Johan Babtista, e dels v milia sadollats de v pans. viº capitulo

De les mans no lavades, e de l’en­de­moniat, e del sort e mut. viiº capi­tulo

Dels iiii milia sadollats dels vii pans, e del senyal del cech, e qui de­hien que era ell. viiiº capitulo

De la transfiguració, e del sperit mut, e com pendria mort, e qual seria ma­jor en l’altre Regne. viiiiº capi­tulo

De lexar la muller, e que dels infants era lo regne de Déu, e del dema­nant vida eternal, e de Jacme o de Johan, e del cech. capitulo

Del dia de Rams, e de la figuera, e com entrà en lo temple, e com fo inter­rogat en qual poder ell fahia allò. xiº capi­tulo

 De … marits] Hi falta el nombre del capítol; com a conseqüència, la numeració dels tres capítols següents està correguda, fins que a les línies 44-45 hi ha afegit un títol de més.De la vinya e dels lauradors, e del tribut, e dels vii marits

Del temple qui seria destroït, e dels senyals de la fi del món. xiiº capi­tulo

De la passió de Jesucrist. xiiiº capitulo

Com fon liurat a Pilat, e crucificat, e mort. xiiiiº capitulo

Com fon deposat de la creu e posat en lo moniment. xvº capitulo

Del dia de Pasqua, e com les tres Maries vengueren al moniment. xviº capitulo

ProlComensa lo prò­lech de sanct Gerò­nim sobre lo Advangeli de sant March.

{34r} Sant March evan­gelista, elet de Déu, e fill de sant Pere en lo batiss­me e en la divinal paraula, e dexeble dels sa­cer­dots] Confusió de sacerdo­tium (‘sacerdoci’, en acusatiu singular) per sacerdo­tum (‘dels sacerdots’).sa­cer­dots en lo temple, e fon feyt le­vi­ta segons la carn. E com fon con­ver­tit a la fe de Jesu­crist, ell scriví lo seu evan­geli en Ytàlia mostrant en ell qual cosa al seu linatge devia e a Jesu­crist.

Car lo principi del començament esta­blí en veu de crida prophetical, e demos­trà l’orde de la elecció sacerdo­tal, per ço que preÿcant demostrant en lo començament de la evangelical preÿcació lo predestinat Jo­han fill de Zacaries en veu d’àngel anun­ciant tramès, no solament la paraula feta carn, mas lo cors de nostre Senyor en totes coses per paraula de veu divinal anunciant, perquè aquel ligent aquestes coses sabés al qual lo començament de la carn en lo Senyor e l’habitacle de Jesucrist vivent la carn digués conè­xer, e que atrobàs en si la paraula de la veu, la qual en los consonants havia perduda.

E finalment, com ell fos entrat en la obra del perfeyt e acabat evangeli, comen­çant per babtisme del Senyor a preïcar. D’on no∙s treballà ell a mostrar la nativitat de la carn, la qual havia dit] Molt probablement l’original llatí que tenia a mà el tra­ductor deia didicerat (‘havia après’, ‘s’havia informat’, com en els mss. I i P col∙lacionats per Bruyne), i no viderat (‘havia vist’); però fou llegit com a dicerat.havia dit en los primers, mas del tot recomptar la exposició] L’origi­nal llatí traduït deia expositionem, variant testi­moniada en la ma­jo­ria dels manuscrits llatins col∙lacionats per Bruyne.exposició del desert, e lo nombre del dejuni, e de la temp­tació del diable, e l’ajustament de les bès­ties, e lo ministe­ri manifestà dels àngels, per ço que instroent-nos a entendre costu­mes en sengles coses sots breu  con­pre­ni­ment] En català antic, ‘acte de comprendre’, ‘compren­sió’.con­pre­ni­ment, no sostragués la actoritat de la cosa feta, en cabant no negàs plenitud a la obra *esma­lint.

És dit que per la fe se tolgué lo polze de la mà per ço que fos rebujat en l’ofici sacerdotal, mas tan solament consintent a la fe predestinada elecció hac poder per ço que no perdés enaxí la obra de la paraula ço que primerament havia merescut en lo li­nat­ge, car bisbe fon de Alexandria.

La obra del qual per cascunes e sengles coses fon necessària {34v} a saber e los dits de l’evangeli dispon­dre e ordonar en si, e conèxer atresí en si la disciplina de la Lig, e en­ten­dre en la carn de nostre Senyor la divinal natura. La qual en nós se cové guardó esser request; d’aquí anant, les coses requestes e demanades volem que sien conegudes, havent loguer] És a dir, ‘salari’, ‘recompensa’, ‘paga’.loguer e guardó de l’amonestament, «car cell qui planta e rega una cosa són, aquell enperò qui dóna acreximent és Déus».

Inc

1,TitDe Johan Bab­tista, e del bab­tis­me de Jesucrist, e del dejuni, e de l’ende­mo­niat, e de la sogra de Pera, e del llebrós. i capitulo

1,1 Lo començament de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu, és aquest: 1,2 Se­gons que és escript en Ysaÿes propheta,

«Vet que yo tramet lo meu àngel davant la tua faç, qui aparellarà la tua carrera denant tu.

1,3 »La veu del cridant en lo desert: Apare­llats la carrera del Senyor, e fets dretes les sues sendes.»

1,4 Ffon Johan [*] batejant e preÿcant batissme de penitència en remissió de peccats. 1,5 E venien a ell tota la regió de Judea, e aquells de Gerusalem, los quals eren batejats per ell en flum Jordà con­fessant los lurs peccats.

1,6 Era Johan vestit de pèlls de ca­mells, et] Sobre l’ús abundant de la forma arcai­ca et en Pal, vegeu la Introducció.et una correja de pells entorn sos re­nyons, e menjava una herba qui ha nom lagosta, e mel salvage] Interpretació d’una versió occitana: «mel salvage es una herba la cal se fa en lo dezert, en las partidas orientals» (BNP fr. 6261, f. 53a).mel salvage.

1,7 E prehicant dehia:

–Aprés de mi vindrà altre molt pus fort de mi, del qual yo no són digne, inclinat, solre ne desligar] Un sol verb llatí és traduït per dos verbs sinònims en català. Soldre (‘desfer’, ‘deslligar’), especialment en la vari­ant solre, és un mot arcaic, poc freqüent a partir de mitjan s. xiv.solre ne desligar la correga dels seus calçaments. 1,8 Yo bateig vosal­tres en aygua, mas aquel vos batejarà en lo Sanct Sperit.

1,9 E fon feyt en aquells dies que Jesús vench de Natzaret de Galilea, e fon batejat en flum Jordà per Johan.

1,10 E mantinent, pujant de l’aygua, véu los cels uberts, e lo Sant Esperit en forma de coloma devallant, estant sobre ell. 1,11 E veu del cel fon feta dient:

–Tu est Fill meu molt amat, qui est plaent a mi.

1,12 E tantost l’Espirit Sant portà aquell en lo desert, 1,13 e estech aquí xl dies e xl nits; e era temptat per {35r} Satanàs, e era ab les bèsties, e los àngels aministra­ven a ell.

1,14 Mas aprés que Johan fou liurat en carçre, vench Jesús en Galilea preÿ­cant l’evangeli del Regne de Déu 1,15 e dient:

–Veus que lo temps és conplit, que lo Regne de Déu s’acostarà] Sembla que Pal ha llegit o entès adpropinquabit, en futur.s’acostarà. Fets peni­tència, e creets en l’evangeli.

1,16 E pasant Jesu­crist prop la mar de Galilea, vehé Simó e Andreu son frare qui metien lurs filats en la mar, car eren pexcadors. 1,17 Als quals dix Jesús:

–Venits aprés mi, e yo fer-vos-he pexcadors d’hòmens.

1,18 E tantost aquells, lexant e desem­parant lurs filats, seguiren ell.

1,19 E anant més avant un poch, ell veé Jacme Zebedén e Johan son frare, que eren en la nau adobant sos filats, 1,20 e mantinent apellà aquells Jesús. Los quals, desenparat lur pare Zebedeu e lexat aquell en la nau ab logadés, éls seguiren Jesús.

1,21 E vengueren en Cafarnaüm, e tantost Jesús entrà en la sinagoga en lo disapte, e ensenyava a aquells. 1,22 E tots se maravellaven de la sua doctrina, car ell era ensenyant a aquells axí com aquell qui havia lo poder (ço és, faent ell per obra ço que preïcava), e no pas axí com los escrivans e fariseus] Afegitó de Pal.e fariseus.

1,23 Era ladonchs en la sinagoga un hom endemoniat, qui era detengut per sperit inmunde, lo qual començà a cri­dar 1,24 dient:

–¿Qual cosa és entre nós e tu, Jesús de Natzaret? Tu est vengut a destroyr-nos! Yo sé que tu est Sant de Déu!

1,25 E Jesús li menaçà dient:

–Calla, e ix de l’hom!

1,26 E ladonchs lo mal sperit, #arapant, estrengué] Pal tradueix amb aquest binomi discerpens (‘esqueixant’, ‘fent tros­sos’, aquí en sentit figurat).arapant, estrengué aquell, e puys cridant ab gran veu exí d’aquel. 1,27 De la qual cosa tots se maravellaren [*] dient:

–Què cosa és açò, ne qual doctrina novella és aquesta? Car en potestat mana als esperits malignes, e ells obeexen a ell.

1,28 E la sua fama s’escampà manti­nent per tota la regió de Galilea.

1,29 E ixint Jesús de la sinagoga, ven­gueren en casa de Simon Pere e de Andreu, ab Jacme e ab Johan. 1,30 E la sogra de Simó jahia aquí havent la febra, e tantost ne parlaren a Jesús. 1,31 E acos­tant-se Jesús a ella, pres-la per la mà, e levà aquella, e tantost la febra la jaquí. #E llevà’s e aministrà e serví] Tres mots catalans tradueixen un sol molt llatí.E llevà’s, e ami- {35v} nistrà e serví a ells.

1,32 Aprés, vengut lo vespre, com lo soll se’n fos ja entrat, amenaren a Jesús tots los malalts e los endemo­niats et tots aquells qui havían mal. 1,33 E tots los hòmens de la ciutat eren ajustats a la porta. 1,34 #Verset amb diverses amplificacions.E curà e guarí tots aquells qui eren treballats de diversos langors, e gitava los demonis dels corsos, e no∙ls lexava parlar, ni gosa­ven, car sabien qu∙él era Crist.

1,35 E levant-se grant matí, partí’s d’aquí e anà-se’n en loch desert, e aquí ell aorava.

1,36 E Simeó seguí ell, e cells qui eren ab ell. 1,37 E com l’hagueren trobat, digue­ren-li:

–Sàpies que tots te cerquen e dema­nen] Binomi sinonímic que tradueix un sol verb llatí.cerquen e dema­nen tu.

1,38 E Jesús los dix:

–Anem-nos-on per les viles aquens] ‘Per aquí’ en català antic.aquens prop e per les ciutats, per ço que yo hy preïch, car per ço són yo vengut.

1,39 Per què ell anà preÿcant per les sina­gogues e per tota Galilea, foragitant los demonis.

1,40 E vench a ell un lebrós [*], e ageno­llant-se devant ell li dix:

–Senyor, si tu volls, tu∙m pots mun­dar.

1,41 E Jesús, havent compassió d’ell, estès la sua mà, e tocà aquell e li dix:

–Yo∙t vull mundar.

1,42 E [*] tantost se partí d’ell la lebro­sia. [1,43 *] 1,44 Al qual dix Jesús:

–Guarda’t que a nengú no hu digues; mas vé-te’n e mostra’t al príncep dels sacerdots, e ofir a ells per lo teu munda­ment aquelles coses que Moysès manà en testimoni a ells.

1,45 E aquell, exit d’aquí, començà a preÿcar e manifestant la paraula, enaxí que ell ja no podia manifestament entrar en la ciutat, mas estava defores en los lochs deserts, e vinien a ell de totes parts.

M89 : Possible mala lectura per esmahint (vegeu DECat, III,
M26 : 2
M357 : o esmalaint (vegeu DCVB, V,