CapAssí comensen los capítolls de sant March. Primer] Sobre la numeració d’aquests capitula, vegeu Intro­duc­ció.Primer

{35a} De la prophecia d’Ysaÿes pro­feta sobre la predicació de sent Johan Ba­tista al desert. Segon

Com Jesucrist fo bateyat. iii

Com apelà Andreu, Pere e Jacme. iiii

Com curà en la sinegoga un ende­mo­niat. iiii

Com curà la sogra de Pere de fe­bra. vi

Com currà lo lebrós e∙l pa­ra­làtich] Sobre aquesta forma, vegeu Glossari.pa­ra­làtich. vii

Com convertí Matheu e menyava ab los publicans. viii

Con los jueus raprenien los dicí­pols con menyaven les espigues. viiii

Com los fariseus feren consel con­tra Je­sús. x

Com tramès los xii dicípols predi­car. xi

Com dix la semblansa d’aquel qui sem­brave la sement. xii

Com dix la semblansa del lumaner e del gra de la mos­taya] Sobre aquesta forma i la corres­ponent de Pal, vegeu Glossari.mos­taya. xiii

Com menà la mar posar] És a dir, ‘parar-se’.posar e féu en­trar los dimonis als porcs. xiiii

Com rassucità la fiyla del príncep e curà la fenbra qui perdia sanch. xv

{35b} Con los jueus se mera­ve­la­ven de la sua doctrina e dehia que eyl era fiyl de #Josep, farrer] En les ver­sions bíbli­ques àrabs i en les versions catalanes medie­vals, l’ofici de sant Josep és el de fer­rer.Josep, farrer. xvi

Com tramès sos dicípols predicar, e∙ls adoctrinave. xvii

Com Herodes féu ascapsar sent Johan. xviii

Com féu lo miracla dels v pans. xviiii

Com Jesús anava sobre la mar. xx

Com los jueus acusaren los dicí­pols de menyar … lavades] Sobre aquesta forma d’a­blatiu absolut, vegeu Introducció.menyar mans no lavades. xxi

Com curà la endemoniade. xxii

Com currà lo mut e∙l sort. xxiii

Com féu lo miracle dels vii pans. xxiiii

Com los fariseus li demenaren senyal del cel. xxv

Com curà lo sech e∙l pa­ra­làtich] Vegeu lín. 11 nota.pa­ra­làtich. xxvi

Com donà lo poder a sent Pere. xxvii

Com él dix que aquel qui daria la sua àni­ma a mort per él la salvaria, e con fo transfigurat davant sos apòs­tols. xxviii

Com curà un jove endemoniat. xxviiii

Com los dix que devia eser traÿt e mort. xxx

Com dix que no vadasen a aquels de fer miracles al seu nom. xxxi

{35c} Com los fariseus demanaren si hom deu laxar sa muler. xxxii

Com dix que los rics forsats entren al Regna celestial. xxxiii

Com los dix que él devia eser la­vat en creu, e com raprès Jacme e Jo­han. xxxiiii

Com curà un sech. xxxv

Com vench en Jerusalem cavel­cant. xxxvi

Com maleý la figera e gità del temple los comprants e los venents. xxxvii

Com los jueus li demanaren si devien donar tribut. xxxviii

Com los jueus li demanaren per qual vir­tut feya miracles, e con los posà la semblansa de la vinya. xxxviiii

Com los saduceus li demanaren de la fembra qui havia haüts vii ma­rits, de qual seria al cel. xl

Com los fariseus li demanaren dels ma­ne­ments de la Lig. xli

Com dix del bastiment del temple que serien tots *enderrocats. xlii

Com dix que∙l jorn de la fi sol Déu lo sabia. xliii

*De la capsa de la alabaustra plena d’en­güent, e de la tració de {35d} Ju­des, e del jorn de la sena. xliiii

La història de la pasió, e de la rasu­racció, e dels meynscrezens, com los rapre­nen, e de la asenció. xlv

Com manà los dicípols anar preÿ­car e ab plen poder de virtut del Sant Spe­rit. xlvi

ProlDel pròlech de sent March.

March avengelista, alet de Déu e fiol de sent Pere per batisma, e dicípol en la paraula de Déu, prevera dels de linatga de Leví, comvertit, ascrisc l’a­vengeli del linatga de Jesucrist e del seu parlant.

Cor al seu comensament parla de la profecia de la veu qui cridarà al desert, so és, sent Johan fiyl de Zacaries, mi­satgé de Déu, demostrant la encarnació de Je­sucrist per lo concebiment del Sant Es­perit al comen- {36a} sament de la aven­geli, per so que aquel qui hu la­girà cone­gés lo comensament de la en­carna­ció, de la qual los altres parla­ren.

E puys escrisc l’avengeli comen­sant del batisma de Jesucrist. No par­la molt de la encarnació, de la qual los altres parla­ren, ans parla primerament del dejuni del desert, com lo dimoni lo temtà, ab les bísties, e∙ls àngels li ami­nistraven, e es­crivent tot breument per nós a ensenyar pus leugerament.

E racomta la sua història que él se taylà lo polze per so que hom lo gitàs de l’ofici de prevera; mas nostro Se­nyor, guardant la sua fe, li raustaurà so que havia perdut, cor él fo depuys bisba d’A­laxandria.

E per so cové sercar e entendra per orda les sues paraules de l’avengeli e la sua doctrina, a entendra la natura divina encarnade al cors de Jesucrist. E com se­rà trobat, volem que hom ho entena e axí hajam guardó de nostro Senyor del tra­bayl, confortan-vos, «cor aquel qui planta e qui rega una {36b} obra fa, mas Déu és aquel qui dóna cre­ximent».

Inc

1,Tit

I1, 1 Lo comensament de l’evengeli de Jesucrist, Fiyl de Déu, 1, 2 axí com Ysa­ÿes profetitzà:

«Yo trametré lo meu misatgé davant la tua cara, qui endresarà la via davant tu.

1, 3 »Una veu cridarà al desert: #Apa­ra­lat-vos … Senyor.] Traducció que trenca el paral∙lelisme del llatí. Com en la versió occitana del «Fragment del Puget»: «Apare­lhas-vos d’anar per la drecha via del Senhor» (Berger, Bible romane, 130). Apara­lats-vos d’anar per la dreta via de nostro Senyor.»

1, 4 Johan era al dezert, e batayava e pre­dicava babtisma de penitència en ramis­sió de lurs] Afe­gitó.lurs pecats. 1, 5 E venien a él tots aquels de Jerusalem e de Judea, bata­yant si] Desdoblament de bap­tiza­ban­tur.bata­yant si e confesan lus pacats; e ba­tayave-los al flom Jordà.

1, 6 Johan era vestit de pèls de camels, sint ab coreya, e menyave … locusta] Com la versió occi­ta­na del «Frag­ment del Puget»: «la soa vianda era una herba que hom apella langostas» (Ber­ger, Bible romane, 130). També com l’edició francesa de Vérard: «locustes c’est, a ssavoiir, une espece d’herbe selon l’oppinion d’aulcuns docteurs» (Sneddon, I, 119). En canvi, una altra versió occitana diu: «langoustas son cucas menudas e mondas, las cals mangavon lo pobol d’Israel en lo dezert, las cals volon pauc sobre la terra» (BNP fr. 6261, f. 52b-53a).menyave una herba qui ha nom locusta, e meyl.

1, 7 E predicava dient:

–Pus fort de mi vendrà aprés de mi, del qual yo no són digna de descal­sar les sabates. 1, 8 Yo us bateyg en ayga, e eyl vos batayarà del Sant Sperit.

II1, 9 En aquel tems venc Jesús de Nat­zaret, en la ciutat de Galilea, e bata­yà-lo Johan al flom Jordà.

1, 10 E mantinent {36c} que axí, viu lo cel obert e∙l Sant Esperit qui dexès] Pretèrit perfet del verb deixendre, del llatí descendere, ‘davallar’.dexès en él en forma de coloma [*]. 1, 11 E una veu venc del cel qui dix:

–Tu est amat Fil meu e plasent.

1, 12 E mantinent l’amenà l’Esperit al dezert, 1, 13 e fo aquí dejunant xl jorns e xl nits. E∙l demoni lo temtà, e aquí estava entre les bísties, e∙ls àngels lo aministra­ven.

1, 14 E puys Johan fo encarcerat, venc Jesús en Galilea. Él predicave la pa­raula de Déu 1, 15 e deya:

–Lo tems és vengut del Regna ce­les­tial. Fets penitència e creets la pa­raula] Traducció de evange­lium (ve­geu semblantment el verset anterior, també en P).pa­raula de Déu.

III1, 16 E Jesús anava a la riba de la mar de Galilea, e viu Pere e Andreu son fra­re qui metien #arret] Vegeu també els vv. 18 i 19. Sobre aquesta forma, vegeu Glossari.l’arret en la mar, cor eren pesca­dors. 1, 17 E Jesús los dix:

–Saguits-me, e faré-us pascadors dels hòmens.

1, 18 E mantinent laxaren los arrets e saguiren-lo.

1, 19 Anà un poc, e viu Jacme e Johan, fils de Zabadeu, qui [*] raperaven los arets, 1, 20 e él los apalà; e mantinent laxa­ren lur pare en la barca ab los logadors] En el sentit d’‘assa­lariats’; vegeu Glossari.logadors, e saguiren-lo.

1, 21 E éls intraren en Cafa- {36d} rna­üm, e mantinent [*] entraren en lur si­na­goga, e predicava-los. 1, 22 E tots se maravi­laren de la sua doctrina, cor pre­dicave per … Es­pe­rit] Interpreta­ció de l’expressió llatina quasi potes­tatem ha­bens (‘com un que té auto­ritat’).per la virtut del Sant Es­pe­rit, no pas axí con los savis de la Ley lur.

IIII1, 23 E en la sinagoga havia un hom en­demoniat, e cridava 1, 24 [*]:

–Què has tu a fer de nós, Je­sús de Natzareu, qui est vingut per de­lir-nos! Jo sé que tu est Fil] La tra­ducció dóna el sentit del llatí San­ctus (‘sant’).Fil de Déu!

1, 25 E Jesús li menasà e dix:

–Cala, e ix d’aquest hom!

1, 26 E∙l dimoni lo turmentava, e axí d’él fortment cridant. 1, 27 Tots se mera­velaven e demanaven entr∙éls

què era asò, d’aquesta doctrina nove­la, «cor eyl ha poder de manar e de gitar] Afegitó. Gitar en el sen­tit d’ ‘expulsar’.e de gitar los dimonis, e él obaexen».

1, 28 La sua nomenade s’es­can­para] Pos­si­ble er­ror per s’escam­pà o s’es­campava, si no és que es tracta d’un plusquamperfet d’indicatiu arcaic (‘s’havia escampat’). s’es­can­para per tote Judea e Galilea.

V1, 29 E quant axien de la sinagoga, ven­gren en la cassa de Pere e de Andreu e de Jacme e de Joan. 1, 30 E la sogra de Pere jahia malauta de febra, e manti­nent lo hy digeren. 1, 31 Vench Jesús, e lavà-la per la mà, e mantinent la lexà la febra, e ami­nestrave’ls

1, 32 al vespra] El traduc­tor o el copista ha unit aquesta expres­sió amb la frase prece­dent (vegeu la nota següent).al vespra.

E con {37a} lo sol fo lavat] M s’aparta del llatí, i de P i Pal, en traduir cum occidisset sol (‘quan el sol s’havia post’) per con lo sol fo lavat; per això uneix el circumstancial al vespra a la frase ante­rior.lavat, li pre­sen­taren tots los malauts [*]. 1, 33 E tots aquels de la ciutat eren ajustats davant la porta. 1, 34 E guarí molts de diverses malalties, e molts endemoniats, e no laxava parlar los dimonis con éls lo conexien.

1, 35 E él sa lavà matinet] És a dir, ‘de matí’; vegeu Glos­sari.matinet, e axí-se’n e anà al dezert, e aquí orava.

1, 36 E saguí’l Pere e aquels que eren ab él, 1, 37 e cant l’hageren trobat, li di­gueren que

«tots te demanen».

1, 38 E él los dix:

–Anem per les viles e per les ciu­tats que són entorn de nós, e preÿca­rets-hi … vinguts] M posa els apòstols al costat de Jesús en la tasca de predi­car.preÿca­rets-hi. Per so hic] ‘Aquí’ en català antic.hic som vinguts] El llatí té el verb en sin­gular; desconei­xem si això suposa un text llatí diferent.som vinguts.

VI1, 39 E él preÿcava per les sinagoges e per tote Galilea, e guaria los endemo­ni­ats.

1, 40 E vench un hom labrós e pragave’l [*] dién:

Sé­nyer … mi] Traducció ex­pressi­va que con­trasta amb P, més arrapat al llatí. També Pal afegeix la invocació Senyor.–Sé­nyer, si a tu plau, tu has po­der de guarir mi.

1, 41 Jesús hac piatat d’él, estès la sua mà, e tocà’l, e dix:

–Yo ho vuyl, sies mundat.

1, 42 E cant ho hach dit, mantinent fo mundat de la labrosia. 1, 43 Él li manà [*] 1, 44 dient:

–Guarda que no hu diges a nagú; mas vé, mostre tu matex als majorals preve­res] En plural, potser re­flec­tint un text llatí diferent.majorals preve­res, e oferràs per ta mundació so que Mo- {37b} ysès comandà oferir per ramen­bransa.

1, 45 E cant él fo axit, comensà a preÿ­car e manifestar lo miracle, sí que Je­sús no podia intrar manifestament en la ciutat, ans lo covenia astar defora per los lochs dezerts, e aquí s’ajustaren de totes parts.

M3 M2 : endemoniats. Corregit d’acord amb el sentit i Mc
M14 M3 : De la capsa de la ala­baustra] Dela capsa e dela ala­baustra (vegeu